divendres, 27 de maig del 2011

L' ESTIU

Dissabte dia 21 de maig de 2011 a les 19h es va inaugurar l’exposició, tema l’estiu, a la sala d’actes del Casal de Cultura. 30 obres de diferents autors formen aquesta mostra.
















































L' exposició s’ha completat amb dues conferències.









La primera de Maia Creus, que amb el títol Picasso cubista i surrealista, ens ha parlat de la seva vida i trajectòria artística. Picasso va començar a pintar de molt petit, sota el mestratge del seu pare. Aviat va dominar la tècnica; havia de ser el Goya del segle XX, pero no content amb els seus coneixements,  va dedicar la resta de la seva vida a investigar i a buscar nous camins: modernisme, època blava, època rosa, el cubisme, d’aquesta època és les senyoretes d’Avinyó, collage... La guerra civil espanyola, i més tard la  II Guerra Mundial el portaren cap l’expressionisme; d’aquesta època és el Guernika.






La segona conferència a càrrec de Josefina de López, Nou paradigma : Art + ciència + tecnologia, també ha estat molt interessant.   




El concepte d’art ha anat canviant al llarg de la història. Quan els mecenes eren l’església i la noblesa, dominava el concepte de bellesa i predominaven els temes religiosos, històrics o retrats.

Però al segle XX hi ha una evolució positiva de l’home cap al racionalisme; ara l’artista és autònom i s’expressa a sí mateix. Apareixen salons, galeries i també la crítica.

Els avenços científics com la teoria de la relativitat d’Einstein, la mecànica quàntica  o el descobriment del psicoanàlisis de Freud tenen la seva influència en a món de l’art. Es refusa la bellesa, per comprometre’s amb la llibertat, la utopia, el subjectivisme..., i apareixen moviments com el futurisme, el surrealisme, el cubisme, l’art conceptual o l’abstracció.

Apareix la tecnòlogia que fa més fàcil la fotografia, el cinema, el vídeo, l'ordinador... Nou Paradigma: Art + Ciència + Tecnologia; ja no és l’art en sí mateix que ho vincula tot; se serveix de noves tecnologies.

 La ciència és només una forma de veure, però quan és combina ciència i art apareixen altres formes. I així passa amb totes  les altres tecnologies; per exemple com seria un ballet amb gravetat zero?

Els artists aprenen dels físics, amb necessitats diferents; utilitzen el mètode per arribar a altres llocs. Pensen, imaginen altres formes de veure les coses que no té el científic, i també estàn fent evolucionar la ciència.


.







Imatge il·lustrativa de la dualitat ona-partícula, en el qual es pot veure com un mateix fenomen pot tenir dues percepcions diferents



Nou concepte de l'Art


t